dissabte, 15 de desembre del 2007
Excursió al Montsant
El cap de setmana passat vam fer una súper excursió pel Parc Natural del Montsant.Hi vam anar la Heide, la Marie i nosaltres dos. Vam sortir de Tàrrega a les 9 del matí fins a arribar a l'ermita de Sant Isidre. Allà vam deixar el cotxe i vam començar a caminar.
El paissatge era preciós i amb molt de bosc.
Després de caminar una bona estona vam arribar al pont penjant i poc després a l'ermita de Sant Bartomeu.
Després ens vam enfilar cap a la cresta de les Ventoses on vam gaudir d'un paissatge formidable i en aquest punt vam tenir un petit problema. Ens vam desviar lleugerament del camí i vam fer cap a unes roques molt verticals de les quals no sabíem con sortir-ne. Finalment vam veure dos excursionistes que ens van salvar la vida i ens van ajudar a reconduir el nostre camí. La pujada va continuar una estona més i finalment, al Pic dels Pins Carrassers vam començar a baixar per un corriol ben empinat. A les quatre erem al cotxe tots molt satisfets i contents d'haver caminat per aquest entorn.
Si voleu veure totes les fotos podeu cliqueu el següent link: http://picasaweb.google.es/brasilcat08/ExcursiAlMontsantEsperem que una altra vegada s'hi animi més gent!!!
Visita a Madrid
El Narcís finalment ha aconseguit ser reconegut com a Enginyer en aquest país! Ja era hora!Per aquest motiu vam haver de desplaçar-nos fins a Madrid per a recollir el paperet que ho certifica ja que era impossible que ens l'enviessin per correu.
Per tant vam aprofitar el nostre viatge a Madrid per visitar la Lorena, una noia que vam conèixer a Arizona, i el seu novio.
Ens van portar a visitar la capital i també el seu poble, Coslada. Vam poder menjar de la cuina madrilenya original i vam disfrutar jugant a bolos.
Bateig del Pau i del Sergi
Aquests dos nens tan preciosos són el Pau i el Sergi, els nostres cosinets de Miralcamp i el dia 27 d'octubre els van batejar al costat de tota la seva família. 
dijous, 1 de novembre del 2007
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Últimes aventures
Bones gent,
Escrivim aquest mail per posar-vos una mica al dia de les últimes coses que hem anat fent durant aquest any.
Per començar, com la majoria ja sabeu, hem estat entrenant un equip de futbol de nens de 4 a 5 anys. Després Del gran esforç que vam fer, doncs ens han renovat el contracte tot i que vam perdre més partits dels que vam guanyar. Així doncs, seguirem com a entrenadors dels Babys de l’Escola de Futbol de Tàrrega. És graciós veure que al principi de la temporada, tots els nens corrien darrera de la pilota i que al pas de la pilota anava quedant tot de nens al terra que havien caigut. També havíem d’estar al cas per a dir-los-hi on havien de marcar gol ja que alguns d’ells no els importava on marcar perquè celebraven tots els gols del partit. Una de les coses que més ens ha costat és que mantinguin l’atenció durant les nostres explicacions o durant els exercicis i per tant moltes vegades els havíem de castigar. Els càstigs eren molt variats; fer-los seure una estona sense fer res o per exemple teníem un nen que li encantava saltar la valla i per més que li diguéssim ell continuava, doncs un dia el vam castigar a saltar la valla fins que se’n cansés. Tot i així, va seguir fent-ho tot i que amb menys freqüència.
El Narcís ha estat anant durant sis mesos a classe de català dues vegades per setmana de 8 a 10 de la nit, cansadíssim després d’un llarg dia de treball, afamat i amb els deures mig fets i tornant cap a casa al mig del fred insuportable del hivern. Doncs ha valgut la pena l’esforç ja que he aprovat dos exàmens diferents pel mateix nivell i per tant he aconseguit per duplicat el títol del nivell B de català. Ara continuaré estudiant per aconseguir el nivell C. A més a més estic a la meitat del Màster en Ergonomia el qual acabaré el proper juny i també estic arrossegant el projecte final de l’altre Màster en prevenció de riscos laborals.
L’Anna també tornarà una mica a la vida d’estudiant, faré un postgrau en Psicomotricitat Infantil, tots els divendres a la tarda i dos dissabtes al mes a Barcelona. He decidit fer aquest postgrau ja que crec que em pot ajudar a millorar la meva situació laboral i també perquè tenia ganes de tornar a estudiar alguna cosa. També seguiré estudiant anglès, la meva llengua impossible, i entre altres activitats d’oci, estic llegint literatura brasilera.
Ja com a una tradició anual, el passat mes de juny vàrem fer una ruta en bicicleta per Catalunya amb un grup del Taller Alba. Aquest cop vam fer el Sender de la Via Augusta al seu pas per Catalunya. Aquesta via és el camí que usaven els Romans per anar des de Roma fins a Cadis fa uns dos mil anys. Vam pedalar al voltant de 400 quilòmetres dividits en 7 etapes amb una mitjana de 60 km per dia. El dia que vam passar més temps sobre la bici van ser 13 hores. El principal problema en que ens vam trobar va ser que el camí no estava molt ben senyalitzat ja que és una via que està en recuperació i per això va ser molt complicat trobar el camí i constantment ens havíem de parar per a mirar el mapa. Aquesta ruta, en principi, està pensada per a fer-se a peu, i per aquesta raó vam haver de creuar camps, petits rius i fins i tot obrir-nos pas entre la vegetació havent de carregar la bici a l’espatlla en algunes ocasions. Aquesta ruta va servir per a consolidar el grup i fer que els nois tinguin un gran interès per seguir fent més rutes en bicicleta.
Últimament també hem fet algunes escapadetes pel Pirineu i al sud de França. Hem estat a la Vall d’Aran i també a Benasque. Realment els Pirineus tenen uns paisatges meravellosos. Pel sud de França vam estar al País dels Càtars la qual és coneguda pels nombrosos castells construïts al llarg dels segles i els quals gracies a la seva arquitectura servien de protecció contra els seus invasors. Els càtars representaven un moviment reformador entre els segles XI i XIII que predicava una absoluta renovació moral i que tot i creure en Déu, condemnaven el casament, la procreació i prohibien la propietat privada. Si voleu saber més sobre els càtars i sobre la seva capital, Carcassona, podeu visitar la pàgina www.payscathare.org
Com ja sabeu aquest estiu vam anar a Brasil de vacances a visitar la família del Narcís, però aquesta vegada els pares de l’Anna també venien amb nosaltres. Era la primera vegada que visitaven Brasil, així doncs, volíem que tot sortís bé. En tres setmanes vam visitar les increïbles Catarates de Iguaçú situades a la frontera entre Argentina i Brasil (si us agraden les cascades, hi heu d’anar, podeu veure més coses a www.cataratasdoiguacu.com.br). També vam visitar la Central Hidroelèctrica, Itaipú Binacional (veure www.itaipu.gov.br) la qual és la major central hidroelèctrica en producció d’energia i també considerada com una de les set meravelles del món modern. Està situada al riu Paranà, el qual fa de frontera natural entre Paraguay i Brasil. També vam visitar l’estat de Minas Gerais, el qual després de São Paulo és el segon estat més ric de Brasil. Minas és conegut pels seus minerals i les seves mines obertes de pedres precioses, la gran quantitat d’esglésies d’estil rococó i barroc construïdes pels esclaus i també per la importància que va tenir aquesta regió durant la independència sobre Portugal al segle XIX. Va ser com trasladar-nos en el temps i veure les dificultats en què vivien els esclaus, les comoditats dels terratinents i la influència de l’església en la política i en la societat, com també veure el classicisme i el racisme que es patia durant aquell període. Aquí teniu una pàgina on es pot veure fotos de Ouro Preto, Mariana, Congonhas i altres ciutats de l’Estat de Minas Gerais. http://www.descubraminas.com.br/destinosturisticos/lst_municipio.asp Evidentment també vam visitar Brasília, la ciutat planejada inaugurada en 1960 i famosa per la seva forma d’avió i pels seus grans espais oberts. Per a veure més fotos de Brasília, podeu visitar la pàgina http://www.geocities.com/TheTropics/3416/bsb_port.htm
Si algú vol veure les fotos del nostre viatge només cal que ho digui,
Anna i Narcís : )
Escrivim aquest mail per posar-vos una mica al dia de les últimes coses que hem anat fent durant aquest any.
Per començar, com la majoria ja sabeu, hem estat entrenant un equip de futbol de nens de 4 a 5 anys. Després Del gran esforç que vam fer, doncs ens han renovat el contracte tot i que vam perdre més partits dels que vam guanyar. Així doncs, seguirem com a entrenadors dels Babys de l’Escola de Futbol de Tàrrega. És graciós veure que al principi de la temporada, tots els nens corrien darrera de la pilota i que al pas de la pilota anava quedant tot de nens al terra que havien caigut. També havíem d’estar al cas per a dir-los-hi on havien de marcar gol ja que alguns d’ells no els importava on marcar perquè celebraven tots els gols del partit. Una de les coses que més ens ha costat és que mantinguin l’atenció durant les nostres explicacions o durant els exercicis i per tant moltes vegades els havíem de castigar. Els càstigs eren molt variats; fer-los seure una estona sense fer res o per exemple teníem un nen que li encantava saltar la valla i per més que li diguéssim ell continuava, doncs un dia el vam castigar a saltar la valla fins que se’n cansés. Tot i així, va seguir fent-ho tot i que amb menys freqüència.
El Narcís ha estat anant durant sis mesos a classe de català dues vegades per setmana de 8 a 10 de la nit, cansadíssim després d’un llarg dia de treball, afamat i amb els deures mig fets i tornant cap a casa al mig del fred insuportable del hivern. Doncs ha valgut la pena l’esforç ja que he aprovat dos exàmens diferents pel mateix nivell i per tant he aconseguit per duplicat el títol del nivell B de català. Ara continuaré estudiant per aconseguir el nivell C. A més a més estic a la meitat del Màster en Ergonomia el qual acabaré el proper juny i també estic arrossegant el projecte final de l’altre Màster en prevenció de riscos laborals.
L’Anna també tornarà una mica a la vida d’estudiant, faré un postgrau en Psicomotricitat Infantil, tots els divendres a la tarda i dos dissabtes al mes a Barcelona. He decidit fer aquest postgrau ja que crec que em pot ajudar a millorar la meva situació laboral i també perquè tenia ganes de tornar a estudiar alguna cosa. També seguiré estudiant anglès, la meva llengua impossible, i entre altres activitats d’oci, estic llegint literatura brasilera.
Ja com a una tradició anual, el passat mes de juny vàrem fer una ruta en bicicleta per Catalunya amb un grup del Taller Alba. Aquest cop vam fer el Sender de la Via Augusta al seu pas per Catalunya. Aquesta via és el camí que usaven els Romans per anar des de Roma fins a Cadis fa uns dos mil anys. Vam pedalar al voltant de 400 quilòmetres dividits en 7 etapes amb una mitjana de 60 km per dia. El dia que vam passar més temps sobre la bici van ser 13 hores. El principal problema en que ens vam trobar va ser que el camí no estava molt ben senyalitzat ja que és una via que està en recuperació i per això va ser molt complicat trobar el camí i constantment ens havíem de parar per a mirar el mapa. Aquesta ruta, en principi, està pensada per a fer-se a peu, i per aquesta raó vam haver de creuar camps, petits rius i fins i tot obrir-nos pas entre la vegetació havent de carregar la bici a l’espatlla en algunes ocasions. Aquesta ruta va servir per a consolidar el grup i fer que els nois tinguin un gran interès per seguir fent més rutes en bicicleta.
Últimament també hem fet algunes escapadetes pel Pirineu i al sud de França. Hem estat a la Vall d’Aran i també a Benasque. Realment els Pirineus tenen uns paisatges meravellosos. Pel sud de França vam estar al País dels Càtars la qual és coneguda pels nombrosos castells construïts al llarg dels segles i els quals gracies a la seva arquitectura servien de protecció contra els seus invasors. Els càtars representaven un moviment reformador entre els segles XI i XIII que predicava una absoluta renovació moral i que tot i creure en Déu, condemnaven el casament, la procreació i prohibien la propietat privada. Si voleu saber més sobre els càtars i sobre la seva capital, Carcassona, podeu visitar la pàgina www.payscathare.org
Com ja sabeu aquest estiu vam anar a Brasil de vacances a visitar la família del Narcís, però aquesta vegada els pares de l’Anna també venien amb nosaltres. Era la primera vegada que visitaven Brasil, així doncs, volíem que tot sortís bé. En tres setmanes vam visitar les increïbles Catarates de Iguaçú situades a la frontera entre Argentina i Brasil (si us agraden les cascades, hi heu d’anar, podeu veure més coses a www.cataratasdoiguacu.com.br). També vam visitar la Central Hidroelèctrica, Itaipú Binacional (veure www.itaipu.gov.br) la qual és la major central hidroelèctrica en producció d’energia i també considerada com una de les set meravelles del món modern. Està situada al riu Paranà, el qual fa de frontera natural entre Paraguay i Brasil. També vam visitar l’estat de Minas Gerais, el qual després de São Paulo és el segon estat més ric de Brasil. Minas és conegut pels seus minerals i les seves mines obertes de pedres precioses, la gran quantitat d’esglésies d’estil rococó i barroc construïdes pels esclaus i també per la importància que va tenir aquesta regió durant la independència sobre Portugal al segle XIX. Va ser com trasladar-nos en el temps i veure les dificultats en què vivien els esclaus, les comoditats dels terratinents i la influència de l’església en la política i en la societat, com també veure el classicisme i el racisme que es patia durant aquell període. Aquí teniu una pàgina on es pot veure fotos de Ouro Preto, Mariana, Congonhas i altres ciutats de l’Estat de Minas Gerais. http://www.descubraminas.com.br/destinosturisticos/lst_municipio.asp Evidentment també vam visitar Brasília, la ciutat planejada inaugurada en 1960 i famosa per la seva forma d’avió i pels seus grans espais oberts. Per a veure més fotos de Brasília, podeu visitar la pàgina http://www.geocities.com/TheTropics/3416/bsb_port.htm
Si algú vol veure les fotos del nostre viatge només cal que ho digui,
Anna i Narcís : )
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
